L'orgue de la catedral de Girona: l'acabament esperat
Després de dècades esparant la finalització de la façana de l’orgue, la recent campanya «Acabem l’orgue de la catedral» ha aconseguit els fonts per aconseguir-ho
Durant dècades l’orgue de la catedral de Girona ha rebut crítiques arbitràries per la seva posició al centre de la nau.
La construcció d’un orgue darrere el cor (al mig de la gran nau gòtica) es remunta a 1827. En aquell moment fou instal·lat un instrument d’Honorat Grinda que va perdurar fins a 1937, quan va ser desmuntat i emmagatzemat. Després de la guerra civil s’encarregà a Salvador Aragonès la reconstrucció d’aquell orgue, però l’estat de conservació del material ho feia inviable. Llavors el Capítol encarregà a Aragonès la construcció d’un orgue nou. Es plantejà la possibilitat d’un nou emplaçament, però finalment es mantingué el mateix: darrere el cor 1.
Aquest orgue es va començar a construir el 1941, i es va acabat el 1944. Tot l’orgue es troba dins d’una gran caixa expressiva, obra del fuster Serafí Sureda. Al voltant de la caixa hi havia uns espais previstos per a la col·locació d’uns tubs canonges, que no es van arribar a instal·lar.
El 1974 el cor capitular fou desmuntat i els oficis corals passaren a celebrar-se en una capella lateral del temple. Des d’aquell moment l’orgue es trobava completament sol al mig de la nau, sense tubs canonges que l’identifiquessin. La gent només veia aquella caixa. Per això fou sovint criticat des del desconeixement més absolut, obviant la seva funció litúrgica i el seu valor patrimonial. Fins i tot algun articulista de la premsa local va fer bandera de la seva animadversió cap a l’orgue.
L’any 2018 un petit grup de persones entusiastes es va proposar acabar amb aquesta situació. Aixoplugada per l’Ateneu d’Acció Cultural (ADAC), va néixer la campanya Acabem l’orgue de la catedral. Des del principi es va posar com a objectiu principal el dignificar l’instrument com es mereixia. Això passava per col·locar els tubs mancants (per donar-li l’aspecte acabat definitiu), però també per potenciar les activitats al seu entorn i donar-lo a conèixer al públic. Per això durant aquests anys s’han succeït els concerts, visites, xerrades i articles divulgatius.
La campanya de recollida de fons ha sigut llarga i -en alguns moments- difícil (sense comptar l’aturada causada per la pandèmia), però finalment ha assolit el seu objectiu. Hi han col·laborat nombroses empreses, col·legis professionals, institucions, i moltes persones individuals.
A principis d’aquest any es va encarregar la compra dels tubs. Han estat fabricats per l’empresa J. F. Organpipes i instal·lats per l’orguener David Iglesias. Són un total de 76 tubs distribuïts en 12 fornícules al voltant de tota la caixa: 4 fornícules grans (amb 7 tubs cada una) i 8 de petites (amb 6 tubs cada una).
La instal·lació de tot el conjunt va finalitzar el 18 de febrer. Des de llavors l’orgue llueix una imatge renovada: la que van voler els seus impulsors fa 80 anys.
-
La descripció detallada del disseny i construcció de l’orgue es troba a Escalona, Josep Maria: Aragonès - Els orgueners que van viure a Girona. Girona, Diputació de Girona, 2012. Pàgina 83 i ss. ↩