Benedicció i inauguració del nou orgue de la Seu de Manresa

L’any 2022 la ciutat de Manresa celebra diferents efemèrides importants. Enguany s’han commemorat els 700 anys de la signatura del contracte d’obres de la Seu amb el famós arquitecte Berenguer de Montagut, i se celebren els 500 anys de l’estada d’Ignasi de Loyola a la ciutat, on va escriure els seus famosos Exercicis Espirituals.

L’orgue de la Basílica de Santa Maria de la Seu està també de celebració, complint el primer centenari d’existència i estrenant una restauració-ampliació que ha dut a terme el nostre taller. L’any 1922 Silvio Puggina construïa un orgue de dos teclats i pedal per al presbiteri de la Basílica de Montserrat. Aquest orgue, mancat de façana, ja a principis dels anys 30, fou objecte de petites modificacions en la disposició. L’any 1957 fou venut a la Seu de Manresa i s’instal·là posteriorment, per part del taller Rogent, al rerecor. En aquell moment l’orgue rebria el seu aspecte exterior actual i seria electrificat. Amb el pas del temps i al llarg de les dècades posteriors, l’orgue fou objecte de diferents reformes, més o menys profundes, que anaren modificant la paleta sonora i els components. D’entre aquestes mesures destaca, a partir dels anys 70, la incorporació, en substitució d’un dels salmers de Puggina, d’un secret cromàtic del 1927 de Gaietà Estadella, que procedia de la Basílica de Santa Maria de Mataró, el qual s’inserí a la caixa expressiva diatònica original.

Havent realitzat petites tasques de manteniment a l’instrument prèviament, el projecte de restauració integral i d’ampliació presentat pel nostre taller fou escollit finalment per tal d’ésser tirat endavant. El projecte perseguia superar les mancances tècniques del sistema de vent, dels salmers i de la transmissió, així com la millora de problemes conceptuals d’espai interior o la reorganització del material sonor per tal d’aconseguir una independència dels tres cossos sonors de l’instrument.

La transmissió presentava envelliment dels elements funcionals com ara relés i plaques de contacte, així com del sistema de cablejat utilitzat. En alguns casos aquest deteriorament era tan gran, que amenaçava de crear curtcircuits amb perill d’incendi a causa de l’elevat amperatge de el sistema. A fi d’aconseguir la millora de l’instrument i degut als problemes funcionals que presentava el secret de l’orgue major de 1922, es va optar per construir els secrets de bell nou: dos d’electromecànics de corredores amb un sistema de doble vàlvula amb assistència elèctrica d’accionament ràpid per als teclats manuals, i un secret de caixó elèctric per al cos de pedal, el qual quedava, per primera vegada, independitzat de l’orgue major. La transmissió elèctrica ha estat substituïda per un sistema de transmissió digital, incorporant un combinador i restaurant la consola original de l’orgue. S’han volgut respectar les cicatrius del malaurat incendi de 1979. A més a més es va optar per la construcció de les manxes noves.

L’orgue disposa de nous teclats manuals i d’un pedaler de nova factura. Aprofitant les reformes internes d’espai i que han permès crear una estructura de fusta que suporta tot l’instrument i que el manté exempt de les parets, s’ha pogut també ampliar la paleta sonora, dotant cada cos sonor de jocs nous que responen a l’estètica pròpia que tenia l’instrument en el moment de la nostra intervenció, fruit dels seus orígens, de la seva història i de la seva funció com a instrument versàtil que ha d’acompanyar un cor, la Capella de Música, l’assemblea i que, a partir d’ara ofereix, de cara a activitats concertístiques, la fiabilitat de les noves tecnologies i l’ampliació de les possibilitats tímbriques.

S’ha pogut aprofitar la totalitat del material sonor existent, restaurant i reharmonitzant la totalitat dels canons de fusta i metall, i procedint a l’emmagatzematge curós dels secrets originals de Puggina (1922) i d’Estadella (1927), que resten desats a les dependències de la Seu, a l’espera de decidir el seu ús en un futur.