Palau Güell
Barcelona (Barcelonès)
L’orgue original
L’orgue original el va fer Aquilino Amezua ajustant-se al projecte global que Antoni Gaudí ideà per al Palau Güell, construït entre 1886 i 1890. És en aquest emblemàtic edifici on Gaudí va poder donar cos als seus pensaments sobre la música, i el paper que l’orgue hi tenia era prou important per arribar-se a fondre amb l’arquitectura tant a nivell acústic com espacial. El genial arquitecte emplaça l’art musical al saló central, que és el punt neuràlgic de tot el Palau Güell. Aquest saló central arrenca del primer pis de l’edifici, s’enlaira fins al cel i ultrapassa les diverses plantes del palau. A nivell del terra del saló hi ha la consola —dissenyada pel mateix Antoni Gaudí— i en un replà elevat, la tribuna per a l’orquestra. Cinturant el primer pis s’hi situaven els cors, i al segon pis, l’orgue, amb les contres disposades per Gaudí en tres de les quatre cares que sostenen la cúpula. L’any 1936 tota la canonada d’estany va ser confiscada i a partir d’aquesta espoliació l’orgue ja no s’utilitzarà, només ajudarà a passar les llargues hores al vigilant del torn de nit que, servint-se dels jocs construïts en fusta, s’hi va poder esplaiar fins que l’any 1994 va ser retirada la caixa, el seu contingut i els grans tubs de 16′ que hi havia al seu davant a fi de donar cabuda a un petit orgue de Gabriel Blancafort (1966).
L’orgue del Palau Güell tenia la tracció dels manuals mecànica i, la del cos de pedal, funcionava mitjançant una combinació de les noves traccions pneumàtiques i elèctriques, cosa que facilità enormement que Antoni Gaudí pogués combinar els tubs dels seus dos registres segons li dictava la seva inspirada intel·ligència. L’ús de l’electricitat en l’orgue, doncs, abans va ser aplicada a la tracció que a l’alimentació, ja que en l’orgue del Palau la figura del manxaire era del tot imprescindible.1
Disposició
I. Gran orgue 56 notes: C-g''' | |
---|---|
Bordó | 16′ |
Flautat | 8′ |
Flauta harmònica | 8′ |
Flauta xemeneia | 8′ |
Octava | 4′ |
Quinzena | 2′ |
Trompeta harmònica | 8′ |
Clarí harmònic | 4′ |
II. Expressiu 56 notes: C-g''' | |
---|---|
Flauta travessera | 8′ |
Bordó | 8′ |
Viola de gamba | 8′ |
Veus celestes (c-g''') | 8′ |
Flauta octaviant | 4′ |
Octaví harmònic | 2′ |
Fagot i oboè | 8′ |
Veu humana | 8′ |
Pedal 30 notes: C-f' | |
---|---|
Contres | 16′ |
Contres (probablement per extensió) | 8′ |
Acoblaments | |
---|---|
II/I | |
II/P | |
I/P |
Miscel·lània | |
---|---|
Expressió II | |
Trèmol II | |
Trèmol I | |
Anul·lador de llengüeteria del II | |
Anul·lador de llengüeteria del I |
Temperament: igual.
En gris, els jocs que no hi són.
S'indica la partició de jocs amb dos tiradors amb «/».
S'indica la partició interna del joc amb un tirador amb «|».
L’orgue actual
L’any 2011, Albert Blancafort hi va instal·lar un nou orgue aprofitant els tubs de les contres de 16′ que es van salvar de l’orgue d’Amezua.
El saló central del Palau Güell va estar dissenyat per Antoni Gaudí com a espai musical on es feien concerts, ball i fins i tot missa. Per això el prestigiós orguener Aquilino Amezua va construir un orgue, que tocava Isabel Güell, filla d’Eusebi Güell, una organista que rebé formació a París de mans de l’il·lustre organista Eugéne Gigout. La consola estava a baix mentre que l’orgue estava al sostre del saló a uns 10 metres d’alçada.
Amb motiu de la restauració del Palau Güell, havent desaparegut l’instrument original de la que només es conserva la consola i les façanes laterals, es va decidir la construcció d’un nou instrument que havia de respondre a unes necessitats molt diferents de les de finals del S. XIX.
L’espai ha passat de ser un espai privat a un espai públic, un dels principals edificis de Gaudí amb un flux continuat de visitants i on també es fan activitats culturals com conferències i concerts. Per aquesta raó es va optar per situar la consola al costat de l’orgue, cosa que permet a l’organista una execució més acurada. També se’l va dotar amb un sistema de reproducció automàtica que fa sonar l’orgue cada mitja hora, el que creant un clima sonor molt adient donant un plus de qualitat a la visita.
Aquest orgue també pot descobrir-se en una funció inèdita: l’espectacle «PARABÒLIC GAUDI», fusió de projeccions de mapping a la cúpula del saló central, amb el so de l’orgue executat per una -a moments- poètica i altres moments vertiginosa composició obra del video-artistes Santi Vilanova i Eloi Maduell.
El paper de l’orgue al Palau Güell es completa amb visites i tallers escolars on els nens acaben construint un tub d’orgue de fusta d’una gran qualitat i reben el diploma de «Petit Orguener».2
Disposició
I. Orgue major 56 notes: C-g''' | |
---|---|
Flautat | 8′ |
Flauta xemeneia | 8′ |
Flauta harmònica | 8′ |
Octava | 4′ |
Quinzena | 2′ |
Corneta V (g-g''' o bé cs'-g''') | 8′ |
Plens III-IV | 1 1/3′ |
Trompeta real | 8′ |
Baixons i clarins (en batalla) | 4′ i 8′ |
II. Expressiu 56 notes: C-g''' | |
---|---|
Bordó | 8′ |
Gamba | 8′ |
Veu celeste | 8′ |
Flauta | 4′ |
Nasard 12a | 2 2/3′ |
Flabiolet | 2′ |
Nasard 17a | 1 3/5′ |
Piccolo | 1′ |
Fagot-oboè | 8′ |
Pedal 30 notes: C-f' | |
---|---|
Contrabaix | 16′ |
Contres (extensió del Contrabaix) | 8′ |
Baix | 8′ |
Coral | 4′ |
Acoblaments | |
---|---|
II/I | |
II/P | |
I/P |
Miscel·lània | |
---|---|
Expressió II | |
Trèmol II | |
Reproductor automàtic MIDI |
En gris, els jocs que no hi són.
S'indica la partició de jocs amb dos tiradors amb «/».
S'indica la partició interna del joc amb un tirador amb «|».
Galeria fotogràfica
-
Escalona i Canyet, Josep Maria. (2000). L’orgue a Catalunya. Història i actualitat (p. 93–97). Barcelona: Generalitat de Catalunya ↩
Última actualització de la pàgina (descripció i fotografies): 18 de gener de 2025.
Última actualització l'orgue (disposició i altres dades tècniques): 24 d’octubre de 2024.
Resum històric
- 2011 (construcció). Blancafort OM, SL
Estat de l'instrument
Estat desconegut.
Composició
22, II/P
Transmissió de notes
Mecànica
Transmissió de registres
Elèctrica
Enllaços d’interès
| Carrer Nou de la Rambla, 3-5, 08001 Barcelona |
| Coordenades: 41.379, 2.1742 |