Capella de Sant Josep dels Germans de les Escoles de la Salle
Vinyols i els Arcs (Baix Camp)
Per Wilfried Praet
Aquest antic col·legi de la Salle es troba a poca distància del centre de Cambrils, entre la N-340 i l’AP7, però pertany al terme de Vinyols i els Arcs. Té una capella neogòtica molt bonica i un petit orgue vingut de França: un orgue «polyphone» Debierre. La placa de damunt del teclat menciona a Georges Gloton com a constructor; va ser qui va succeir Louis Debierre a partir de 1919. És l’única indicació que es té sobre la data de construcció d’aquest instrument. Primerament, estava ubicat al col·legi de la congregació situat al nucli urbà de Cambrils i el 1928 va ser traslladat a la Casa de Sant Josep on l’emplaçaren damunt l’entrada de l’església. Més tard, fou ubicat als peus de la nau, al costat Epístola.1
El taller de l’orguener Louis Debierre (1842–1920) de Nantes (França) va fabricar centenars d’aquests instruments, destinats a parròquies amb recursos limitats i a les colònies franceses de l’Àfrica i altres continents. Així i tot, són instruments de primera qualitat: tots els materials són excel·lents i totes parts instrumentals d’un acabat impecable.
Aquesta sèrie d’instruments és molt particular: l’objectiu de Debierre era construir un orgue de dimensions reduïdes (una mica més que les d’un harmònium gran) però amb un volum sonor comparable als orgues de cor típics de les grans esglésies franceses.
Els orgues polyphones de Debierre són bastant semblants entre si; el fet de construir aquests instruments en sèrie li va permetre optimitzar el màxim l’espai, l’accessibilitat i la robustesa. Tots ells tenen, com a mínim, un Bourdon de 16′, un registre obert de 8′, una Flûte octaviante de 4′ i una Trompette de 8′. Normalment, tenien més registres, majoritàriament de 8′, tal com ho demanava l’estètica romàntica de l’època.
A més, Debierre va dissenyar aquesta sèrie d’instruments perquè fossin transportables (està proveït de mànecs per a quatre portadors) i perquè tinguessin una solidesa extraordinària, ja que havien de sobreviure a qualsevol incidència en el transport i funcionar en qualsevol mena de clima, des de l’alta muntanya fins al clima tropical de les colònies franceses.
Totes aquestes especificacions, dins una caixa que generalment no supera els 160 cm d’alçada, no són possibles; fa falta més volum per encabir tots els tubs (sense parlar del sistema de transmissió i del vent). Per això, Debierre va dissenyar un seguit de tècniques ben enginyoses:
- Per reduir la quantitat de tubs, sobretot els baixos, que ocupen molt d’espai, va inventar els «tuyaux polyphones» (tubs polifònics); així, un mateix tub serveix per a dues o tres notes diferents. El vent que arriba al tub no tan sols el fa sonar, sinó que també acciona, d’una manera —en cert sentit— pneumàtica, vàlvules muntades sobre el cos del tub, que determinen quina nota ha de sonar. D’aquesta invenció en surt el nom «orgue polyphone».
- La primera octava del Bourdon de 16′ és acústica, és a dir, que s’aconsegueix combinant dos tubs per nota: un de 8′, generalment prestat d’un altre registre, i un de 5 1/3′.
- Els ressonadors de la primera octava de la Trompette estan colzats d’una manera ben virtuosa i dificilíssima de construir. Així i tot, no perden potència ni qualitat.
- Tots els tubs estan fixats amb un ganxet. Així, si, durant el transport, l’orgue bolcava, cap tub es movia i no es feia malbé.
- El moble de l’orgue actua com una caixa expressiva: a la part davantera i a la tapa superior hi ha tot de persianes expressives que es poden moure amb el genoll.
- Originalment, abans de la incorporació del motor ventilador, era el mateix organista qui produïa el vent mitjançant dos grans pedals similars als dels harmòniums. Disposava d’un petit indicador sobre el teclat per conèixer la quantitat d’aire disponible en tot moment.
- I, a més, Debierre hi incorporava eines per afinar la trompeta, per treure les molles de l’arca de vent i per descollar els ganxets dels tubs, amb les instruccions necessàries perquè qualsevol persona en pogués fer el manteniment.
Gabriel Blancafort, durant la dècada de 1980, va afegir-hi un motor ventilador. L’orgue fou restaurat l’any 2009 per Wilfried Praet.
Disposició
| I. Manual 56 notes: C-g''' | |
|---|---|
| Bourdon (h/c') | 16′ |
| Bourdon (h/c') | 8′ |
| Violoncelle (h/c') | 8′ |
| Flûte harmonique (c'-g''') | 8′ |
| Voix céleste (c'-g''') | 8′ |
| Flûte harmonique (h/c') | 4′ |
| Trompette (h/c') | 8′ |
| Acoblaments | |
|---|---|
| I/I 4′ | |
| Miscel·lània | |
|---|---|
| Expressió general | |
| Combinació lliure partida | |
| Transpositor (−4+5) | |
| Nivell indicador d’aire | |
Diapasó: a' 4480.0 Hz a 20 °C (Violoncelle) . Temperament: igual.
En gris, els jocs que no hi són.
S'indica la partició de jocs amb dos tiradors amb «/».
S'indica la partició interna del joc amb un tirador amb «|».
Tubs polifònics
El Bourdon 8′, el Violoncelle 8′ i la Flûte octaviante 4′ tenen tubs polifònics repartits de la següent manera:
- Bourdon 8′: ⟨C, Cs, D⟩, ⟨Ds, E, F⟩, ⟨Fs, G⟩ i ⟨Gs, A⟩.
- Violoncelle 8′: ⟨C, Cs, D⟩, ⟨Ds, E, F⟩, ⟨Fs, G⟩, ⟨Gs, A⟩, ⟨B, H⟩ i ⟨c, cs⟩.
- Flûte octaviante 4′: ⟨C, Cs, D⟩ i ⟨Ds, E, F⟩.
A la visita de l’orgue, no es va comprovar si la primera octava del Bourdon 16′, que és de 5 1/3′, està formada per tubs polifònics.
Combinació lliure
La combinació lliure s’activa amb els poms corresponents. Els registres de mà esquerra, amb la de l’esquerra, i els de mà dreta, amb la de la dreta. Els poms de registre poden girar sobre el seu propi eix. Quan estan girats (90°) queden lligats al tirador de combinació. Quan aquest s’estira i s’amaga, també estira i amaga els registres girats. Amb la combinació lliure activa, es poden afegir i treure els altres registres al gust. També es poden afegir registres a la combinació, estirant i girant el pom i treure’ls, girant i amagant el pom.
Galeria fotogràfica
-
Anglès, F. i Vergés, J. (2013). Orgues del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. (p. 214). Tarragona: Diputació de Tarragona] ↩
Última actualització de la pàgina (descripció i fotografies): 09 de març de 2025.
Última actualització l'orgue (disposició i altres dades tècniques): 09 de març de 2025.
Resum històric
- dècada de 1920 (construcció). Louis Debierre
- dècada de 1980 (restauració). Gabriel Blancafort
- 2009 (restauració). Wilfried Praet
Emplaçament
Al fons de la nau, sobre un entarimat, al costat de l’epístola
Estat de l'instrument
En bon funcionament (2024)
Composició
6 I
Transmissió de notes
Mecànica
Transmissió de registres
Mecànica
Bisbat
Tarragona
Enllaços d’interès
|
| N-340, km 233, 43391 Vinyols i els Arcs, Tarraona |
|
| Coordenades: 41.0811, 1.0658 |