Palau de la Generalitat de Catalunya

Barcelona (El Barcelonès)

 

Va ser construït el 1956 pel taller d’orgues de Collbató, que aleshores tenia per cap de taller l’italià Enrico Rabagliatti, deixeble de Silvio Puggina. L’harmonització i part del projecte anà a càrrec de Salvador Aragonès. El 1998 Joan Carles Castro hi efectuà una restauració.1

Disposició

Manual
56 notes: C-g'''
Principal 8′
Bordón 8′
Celeste (c-g''') 8′
Octava 4′
Flautín 2′
Lleno III 2′
Pedal
30 notes: C-f'
Principal (per transmissió) 8′
Bordón (per transmissió) 8′
Acoblaments
I/I 16′
I/I 4′
I/P
I/P 4′
Miscel·lània
Expressió general
5 combinacions fixes (pp, p, mf, f, t)
1 combinació lliure
Crescendo
Trémolo

Diapasó: a' 4427.0 Hz a 20 °C  (Principal) .


En vermell, els jocs de llengüeta.
En gris, els jocs que no hi són.
S'indica la partició de jocs amb dos tiradors amb «/».
S'indica la partició interna del joc amb un tirador amb «|».
  1. Escalona i Canyet, Josep Maria. (2000). L’orgue a Catalunya. Història i actualitat (pp. 123). Barcelona: Generalitat de Catalunya 

Última actualització de la pàgina (descripció i fotografies): 23 de març de 2024.
Última actualització l'orgue (disposició i altres dades tècniques): 19 de febrer de 2024.

Resum històric
  • 1956 (construcció). Fábrica de Órganos de Nuestra Señora de Montserrat
  • 1998 (restauració). Joan Carles Castro
Estat de l'instrument

Estat desconegut.


Composició

6, I/P

Transmissió de notes

Pneumàtica

Transmissió de registres

Pneumàtica


Pl. de Sant Jaume, 08002 Barcelona
Open Street Maps
Google Maps
Apple Maps

Coordenades: 41.3829, 2.1767

Barcelona. Palau NacionalBarcelona. Palau de la Música Catalana (Sala de concerts)