Església parroquial de Sant Genís

Taradell (Osona)

 

Dins el XXXV Congrés Eucarístic Internacional, celebrat a Barcelona del 27 de maig a l’1 de juny de 1952, al Museu d’Art Modern, que és al parc de la Ciutadella, té lloc l’Exposició d’Art Religiós Actual, i la Fábrica de Órganos de Nuestra Señora de Montserrat hi exhibeix un orgue. Forma part dels vuit positius però s’escapa un xic del model que segueixen els quatre primers. […] És el primer d’un model més gran que també veurà quatre exemplars els dos darrers dels quals, a més, incorporen un joc de plens.

Aquest «petit però eficaç instrument», de «so clar i net» i «palanca d’expressió molt ben graduada» l’adquireix la Seu de Manresa a final de 1953, on queda instal·lat el 15 de gener de 1954 pel preu de 80.000 pessetes. Se situa al fons de l’estrada del presbiteri, dividint en dues parts iguals l’hemicicle del cadirat del cor1.

La independència arquitectònica i les dimensions reduïdes d’«els vuit» afavoreixen els canvis d’emplaçament i de propietat, cosa que és difícil que succeeixi als orgues sense aquestes característiques, sobretot i estan inserits a l’edifici que ocupen. […] L’orgue de la Seu de Manresa es trasllada a la parròquia de Sant Genís de Taradell. Aquest canvi el propicia l’arribada d’un orgue més gran a la basílica del Bages, el Puggina, procedent del monestir de Montserrat. Curiosament, els dos orgues s’intercanviaran els bancs abans d’acomiadar-se i, des que és a Taradell, aquest positiu que es presentà durant el Congrés Eucarístic fa servir un seient d’estil italià, amb les típiques potes torçades. A la vila d’Osona hi arriba el febrer de 1959, Rabagliati el munta al mig del cor i Aragonès l’afinarà. S’hi sent per primera vegada el 19 de març de 1959.

[…] Posteriorment, per ajustar-se millor a les disposicions litúrgiques del concili II del Vaticà, l’orgue de Taradell baixa de dalt del cor i s’emplaça a prop del presbiteri2.

Disposició

El pedaler sona manllevant del manual el 8′ i el «Principal 4′», dels quals també es pot fer escoltar separadament l’octava aguda fins a f, ja que la tracció d’aquests dos manlleus —pneumàtica— s’ajusta estrictament a l’àmbit del pedaler1. A causa d’aquests préstecs, no hi ha acoblament del manual al pedal.

Manual
56 notes: C-g'''
Bordó (h/c') 8′
Principal (h/c') 4′
Queralofó 4′
Octaví (h/c') 2′
Pedal
30 notes: C-f'
Bordó (préstec del Bordó de manual) 8′
Octava Bordó (extensió) 4′
Principal (préstec del Principal de manual) 4′
Octava Principal (extensió) 2′
Miscel·lània
Expressió

En vermell, els jocs de llengüeta.
En gris, els jocs que no hi són.
S'indica la partició de jocs amb dos tiradors amb «/».
S'indica la partició interna del joc amb un tirador amb «|».
  1. Escalona i Canyet, Josep Maria. (2012). Els orgueners que van viure a Girona. Aragonès (pp. 119–121). Girona: Diputació de Girona  2

  2. Escalona i Canyet, Josep Maria. (2012). Els orgueners que van viure a Girona. Aragonès (pp. 126–127). Girona: Diputació de Girona 

Última actualització de la pàgina (descripció i fotografies): 20 de maig de 2024.
Última actualització l'orgue (disposició i altres dades tècniques): 20 de maig de 2024.

Resum històric
  • 1952 (construcció). Salvador Aragonès
Estat de l'instrument

Estat desconegut.


Composició

4, I/P

Transmissió de notes

Mecànica amb parts pneumàtiques

Transmissió de registres

Mecànica


Bisbat

Vic


Enllaços d’interès

Plaça Rectoria, 1, 08552 Taradell, Barcelona
Open Street Maps
Google Maps
Apple Maps

Coordenades: 41.8759, 2.2855

Talarn. Església parroquial de Sant Martí de ToursTarragona. Església catedral basílica metropolitana i primada de Santa Tecla (Orgue major)