Església parroquial de la Mare de Déu de la Jonquera
La Pobla de Cérvoles (Les Garrigues)
La construcció d’aquest orgue per Antoni Casas el 1752 està ben documentada. Pels detalls de construcció queda clar que l’orgue de Cases era d’un sol teclat, l’actual orgue major. Fou ampliat amb un teclat d’Eco després (o cadireta interior), molt probablement pel seu fill, Josep Casas. Certs detalls de construcció mostren gran semblança amb les restes de l’orgue de Bràfim, obra documentada d’aquest constructor. Existeix, a més, una diferència notable de qualitats: tant els materials com l’acabat en general de la primera etapa (Antoni Casas) són clarament superiors a la segona etapa (Josep Casas). Es coneix una història del Pare Soler on aquest defensava Josep Cases davant de les acusacions del Capítol de la catedral de Sevilla referents a la qualitat de l’instrument que l’orguener havia construït recentment. Potser tenien una certa part de veritat?
A finals del s. XIX se substituïren les manxes per unes de faiçó, molt típiques de l’orguener Juan Florenzano. És molt probable que aquest orguener afegís també dos registres nous a l’orgue major (sense etiqueta a la consola) en un secret separat: possiblement una flauta de 4′ i possiblement una corneta de quatre rengles. L’any 1906 es retiraren els tubs d’aquest útlim registre. Per deixar els forats tapats, hi van introduir bocins de paper de diari.
L’orgue fou espoliat dels seus tubs de metall a la Guerra Civil, però conserva els teclats i salmers originals, i bona part de la mecànica. Les panderetes també es conservaven, i així va ser possible una reconstrucció dels tubs, fidel a l’estat d’origen.
Les arques de vent també conserven les molles d’origen. Són tan fines que fan que el tacte del teclat sigui extremadament lleuger; sempre és una sorpresa (i, de vegades, una frustració) dels organistes visitants.
Un registre molt poc conegut a Catalunya és el de Cascavells. Consisteix en tres tubs petits per cada tecla, totalment desafinats, que tocats de manera adequada imiten el so dels cascavells, amb peces de danses per exemple.
La recuperació i reconstrucció de l’orgue va anar a càrrec de Wilfried Praet l’any 1999.
En el següent enllaç, podeu descarregar un extens recull històric fet per Anton Bundó i Nin sobre la seva construcció i restauració: Orgue Barroc de la Pobla de Cérvoles - Contrucció i Restauració.
Disposició
|
I. Cadireta interior
45 notes: C,D,E,F,G,A-c'''
|
|
|---|---|
| Bordó (c'/cs') | 8′ |
| Corneta [IV] (cs'-c''') | 4′ |
| Violins | 8′ |
|
II. Orgue major
45 notes: C,D,E,F,G,A-c'''
|
|
|---|---|
| Cara (c'/cs') | 8′ |
| Octava (c'/cs') | 4′ |
| Quinzena (c'/cs') | 2′ |
| Nasard de 17a (c'/cs') | 1 3/5′ |
| Nasard de 19a (c'/cs') | 1 1/3′ |
| Ple [IV] (c'/cs') | |
| Símbala [III] (c'/cs') | |
| Cascavells [III] (c'/cs') | |
| Corneta [VI] (cs'-c''') | 8′ |
| Baixons (C-c', en batalla) | 4′ |
| Clarins (cs'-c''', en batalla) | 8′ |
|
Pedal
8 notes: C,D,E,F,G,A-H
|
|
|---|---|
| Contres | 8′ |
|
Acoblaments
|
|
|---|---|
| II/P | |
|
Miscel·lània
|
|
|---|---|
| Pedalet per obrir i tancar l′arca d′ecos | |
Diapasó: a' 415Hz . Temperament: mesotònic modificat.
En gris, els jocs que no hi són.
S'indica la partició de jocs amb dos tiradors amb «/».
S'indica la partició interna del joc amb un tirador amb «|».
Galeria fotogràfica
Última actualització de la pàgina (descripció i fotografies):
01 d'abril de 2024.
Última actualització l'orgue (disposició i altres dades tècniques):
08 d'abril de 2024.
Resum històric
- 1752 (construcció). Antoni Casas
- finals del s. XVIII (ampliació). Josep Casas
- finals del s. XIX (ampliació, reparació). Juan Florenzano
- 1999 (restauració, reconstrucció). Wilfried Praet
Estat de l'instrument
En bon funcionament (2022)
Composició
15, II/P
Transmissió de notes
Mecànica
Transmissió de registres
Mecànica
Bisbat
Lleida
|
|
Plaça de l'Església, 7, 4, 25471 La Pobla de Cérvoles, Lleida |
|
|
Coordenades: 41.368, 0.9155 |