Santuari del Miracle

Riner (El Solsonès)

Façana de l'orgue

Orgue de tribuna

Fou construït per Francesc (o Antoni?) Bordons, 1593. Aquest orgue era destinat a la primitiva església fins a la construcció de la nova, on fou probablement traslladat i resituat (ca. 1718) amb la consegüent adaptació de la caixa de l’instrument a la seva nova localització.

Al Llibre de les descàrregas [que] se faran en la casa y santuari de Nostra Senyora del Miracle…, amb data 1758, s’especifica el pagament d’un registre de baixons i clarins, sense detallar-hi el nom de l’orguener que efectua l’afegit.

L’octubre de 1810, els soldats francesos espoliaren el santuari i van malmetre l’orgue. Segons el pare Daniel Codina OSB, l’orguener Pau Obradors visita el santuari als volts de 1822 per adobar l’orgue. Recordem que aquest orguener manresà va treballar a la capella del Claustre de Solsona l’any 1816, i que hi construí un nou orgue. 1

L’any 2004 és restaurat per Gerhard Grenzing.

Disposició

Manual
45 notes: C,D,E,F,G,A-c'''
Baixons (C-c') 4'
Ple [II] (c'/cs')
Ple 12a [III] (c'/cs')
Corneta [IV] (cs'-c''')
Clarins (cs'-c''') 8'
Nasard 12a 2 2/3'
Octava 4'
Ple 15a (quinzena doble des de c) 2'
Tapadet 4'
Fusta (permanent de C-c') 8'

Diapasó: a' 418Hz . Temperament: Mesotònic modificat.


En vermell, els registres de llengüeta.
En gris, els registres que encara no hi són.

Galeria fotogràfica


Orgue de la capella del Santíssim

Instrument construït pels monjos benedictins Josep M. Falcó i Josep M. Sanromà a l’Abadia de Montserrat, entre l’octubre de 1980 i el setembre de 1981. Es va presentar en públic el 8 de setembre a la sala de recreació d’aquest monestir.

Posteriorment aquest orgue va romandre a les sales de l’antiga Escolania fins que, en restaurar la capella del Santíssim del santuari del Miracle, s’hi va traslladar per dignificar musicalment l’acompanyament de la litúrgia d’aquesta església.2

Disposició

Consta d’un sol teclat manual de 51 notes (C-d’’’) amb un sol registre de flauta de 4’. El diapasó de l’orgue és de 440 Hz i el seu temperament és igual.

  1. González, Miquel. (2006). Els orgues de les comarques de Lleida i del Principat d’Andorra (pp. 137-139). Lleida: Pagès editors 

  2. González, Miquel. (2006). Els orgues de les comarques de Lleida i del Principat d’Andorra (pp. 143-144). Lleida: Pagès editors 

Ponts. Església parroquial de Santa MariaRocallaura. Església parroquial de Sant Llorenç Màrtir