Església catedral basílica de l'Assumpció de la Mare de Déu

L’orgue de la catedral de Solsona data de l’any 1853, i fou construït per l’orguener barceloní Gaietà Vilardebó i Ginestà, un dels orgueners més reconeguts del segle XIX. Costà 22.000 rals i va ser inaugurat el 3 d’abril. La cadireta, però, és anterior a l’orgue, de 1845. El secret d’aquesta cadireta seria obra de Josep Dirla, segons consta en una partida de comptes.

L’any 1879, un orguener anònim rep 4.600 rals por limpiar y poner un registro. La intervenció més important fou la romantització de l’orgue el 1885, per Juan Florenzano, que quatre anys abans havia treballat a l’orgue de la capella de la Mare de Déu del Claustre de la mateixa catedral. Florenzano afegeix un tercer teclat i substitueix i reubica diferents registres. Tres anys més tard, es paga a un orguener la quantitat de 100 pessetes per por afinar y recomponer el órgano en su totalidad.

Una altra intervenció general de menor envergadura es realitzà l’any 1946 per un orguener del qual no se’n coneix el nom; no va ser gaire acurada, ja que s’han detectat algunes anomalies i modificacions poc favorables.

La restauració de 2023

A principis de 2019 es va estudiar de nou la possibilitat de restaurar l’orgue. Es va crear una comissió per tal d’implicar la societat i l’1 d’octubre del mateix any, se signava el contracte amb Blancafort OM.

Amb la restauració, s’intenta, en la mesura del possible, tornar l’orgue a un estat més original, mantenint també la coherència fònica i ampliant les possibilitats de l’instrument.

La cadireta tenia una tapa muda, sense cap registre. S’hi ha col·locat un joc de Regalies amb els tubs de la Veu humana existent a l’orgue major.

L’orgue major està format per diferents cossos separats, a dues alçades. El salmer de baix hi havia la Flauta harmònica; la seva tapa tenia unes perforacions amb un diàmetre més gran del normal i només a la zona de tiples. Possiblement, hi havia hagut una corneta que posteriorment es traslladà al salmer de dalt. Aquesta flauta s’ha traslladat al salmer de dalt, ocupant l’espai de la veu humana que ha anat a la cadireta.

El registre de l’orgue major denotat Octava no es tractava d’un registre de la família de principals sinó dels nasards, per la seva talla molt ampla. Com que el registre d’Octava és molt essencial a l’orgue, se n’ha construït un i s’ha ubicat al forat que ha deixat la flauta harmònica, al salmer de baix.

El salmer de dalt de l’orgue major va patir nombroses modificacions. S’ha optat per reorganitzar les dues mixtures (Ple i Corona) per donar sentit a l’estructura harmònica de l’instrument, i, per la seva tessitura, s’ha cregut convenient intercanviar-los.

Seguint a l’orgue major, el registre anotat com a Flautat es tracta d’un Flautat de fusta, d’harmonització molt dèbil i situat lluny de la façana. A la façana s’hi troben els 24 tubs greus del registre Salicional. Així doncs, s’ha cregut convenient reanomenar el Salicional per Flautat de cara. I l’antic Flautat ha pres els 12 tubs obligats i se’ls ha fet seus, independents.

Finalment, el Bordó de 8’ tenia una construcció anòmala, amb la primera octava oberta i de 4’. S’han construït 12 tubs nous amb les mides i característiques corresponents per substituir-los.

L’orgue d’ecos, que està situat darrere el faristol, és original de Juan Florenzano, el 1885, però no ha estat exempt de patir modificacions posteriors, que s’han pogut descobrir gràcies als noms dels registres escrits en llapis a les tapes. Al lloc de la Gamba, hi havia un registre de dues files, Gamba-Celeste amb un sol tirador, que s’ha recuperat. I al lloc de la Veu celeste, segurament hi havia una Tolosana o una Corneta d’eco, que s’hi ha afegit de nova construcció.

Pel que fa al pedal, l’orgue disposava d’un pedaler de 12 notes, amb una disposició de 5 jocs, quatre d’ells accionats permanentment. Per tal de suavitzar el volum d’aquest cos, s’ha estructurat aquest cos, afegint un pedaler de 27 notes, utilitzant quasi la totalitat dels tubs originals: els tubs del 16’, del primer 8’ i 3 tubs de nova construcció han format el Contrabaix de 16’; els tubs del segon 8’, del 4’ i 3 tubs de nova construcció han format les Contres de 8’. I, com que el Contrafagot original estava en molt mal estat, s’ha optat per construir-ne un de nou, de 16’.

Altres modificacions a la consola i al vent s’han realitzat per homogeneïtzar les diferents intervencions que ha patit l’instrument i per restaurar-ne la funcionalitat.

Fonts:

• González, Miquel. (2006). Els orgues de les comarques de Lleida i del Principat d’Andorra (pp. 179-180). Lleida: Pagès editors
• Xandri i Bernadich, J. (2023). L’orgue de la catedral de Solsona i la seva restauració. Presentació i benedicció; Orgue de Solsona, ed. Comissió Orgue de Solsona.

Disposició actual

A l’orgue d’ecos, el Corn de nit és obligat de C a H.

Galeria fotogràfica

Fotografia — Berenguer Montserrat
04 de juny de 2023

Fotografia — Berenguer Montserrat
04 de juny de 2023

Acte de la benedicció de l’orgue
Fotografia — Berenguer Montserrat
04 de juny de 2023

Disposició anterior a 2023

A l’orgue major, sona sempre el Flautado 8’ de C a H. A l’orgue d’ecos, ho fa el Cor de Nuit, també de C a H.

Última actualització de la pàgina (descripció i fotografies): 24 d’octubre de 2024.
Última actualització l'orgue (disposició i altres dades tècniques): 16 d’octubre de 2024.