Església parroquial de Sant Jaume

Orgue reconstruït per Wilfried Praet i Ceos v.z.w entre els anys 1999 i 2008. Els orgueners van deixar una breu història de l’orgue en quatre etiquetes a la consola perquè tot organista la pugui conèixer fàcilment. És aquesta:

Aquest orgue fou construït vers l'any 1638 pels orgueners Fuentes i Turrises. Tenia un sol teclat amb una cadireta de tubs canonges. Al segle XVIII es fa reformar totalment canviant el salmer i afegint-hi trompetes horitzontals, probablement per l'Antoni Casas de Reus. Durant la guerra de 1936 va ser vandalitzat i es van perdre tots els tubs. Després va ser desmuntat perdent la part instrumental i elements de la caixa. Els anys 1999–2008, Wilfried Praet i l'equip de Ceos v.z.w el van restaurar intentant una reconstrucció de l'orgue original.

També hi van deixar una curiosa nota d’advertència per a l’organista incaut:

Estimat Organista,
Aquest orgue està afinat segons el temperament mesotònic, típic de la seva època d'origen. Si no passes de tres # o de dos b, gaudiràs dels seus sons harmoniosos i purs. Si el forces amb tonalitats més alterades, cridarà descontent, i fins i tot udolarà el llop...

Vaig trobar les restes d’aquest orgue guardades a la tribuna. Afortunadament, es conservava una foto de l’orgue d’abans de 1936, que va permetre una reconstrucció fidel de la caixa. També es conserva el salmer de l’Orgue Major de Casas; vàrem decidir no tenir-lo en compte per a la reconstrucció de l’orgue, perquè —tal com es veu a la foto— la instal·lació d’aquest salmer va suposar una mutilació ben lletja de la caixa antiga.

El documents històrics relatius a la construcció de l’orgue mencionen els noms dels orgueners, però no parla de la composició de l’instrument. S’estipula que s’havia de fer una cadireta que algun dia podria sonar. Per a la reconstrucció, vaig seguir una pista que em va donar el nostre col·lega Gabriel Blancafort: pocs anys abans, els mateixos orgueners havien construït un orgue de dos teclats a Puigcerdà i, al contracte, es descrivia la seva composició. També vaig apreciar molt els consells de l’organista sevillà Andrés Cea Galán.

Així vaig arribar a un tipus d’orgue que era, segons sembla, típic de l’època de transició entre l’orgue «internacional» del segle XVI i l’orgue «ibèric» del segle XVIII: un orgue amb un salmer que segueix l’ordre dels tubs de façana, amb uns registres sencers i d’altres partits. L’octava curta i el temperament mesotònic són trets característics.

Es conserven les portes originals de l’orgue. Malauradament, l’estabilitat precària de l’església no permet treure els tensors que uneixen els murs: per tant, es va decidir fer una còpia de les portes originals per poder-hi fer passar els cables per entremig.

Disposició

Galeria fotogràfica

Fotografia — Berenguer Montserrat
12 d’agost de 2021

Fotografia — Berenguer Montserrat
12 d’agost de 2021

Fotografia — Berenguer Montserrat
12 d’agost de 2021

Façana de l’orgue abans de 1936

Última actualització de la pàgina (descripció i fotografies): 24 d’octubre de 2024.
Última actualització l'orgue (disposició i altres dades tècniques): 12 d’octubre de 2024.