Església parroquial de Sant Sebastià de Montmajor

L’orgue és encarregat per Ramon Gallofré, rector de les parròquies de Sant Sebastià, de Sant Sebasità de Montmajor —dins el terme municipal de Caldes de Montbui—, i de Sant Pere i Sant Feliu, de Gallifa. Forma part d’un projecte comú. Més ben dit, amb el de Gallifa, són germans de sang. Com que encara no ha arribat l’electricitat a la vall de Gallifa, Salvador els equiparà amb un sistema perquè el mateix organista els sadolli de vent, a l’estil de l’harmònium.

El 12 de maig de 1949 el pintor Antoni Vila demana a Joan Rogent «un petit orgue del tipus del de Martí Cabrer», però potser «una mica més complet», per al cor de l’església de Sant Sebastià de Montmajor. La idea és que s’estreni per Nadal, però l’absència de mestre orguener a Collbató —manquen més de nou mesos perquè Joan Rogent i Salvador Aragonès es coneguin— segurament que ho impossibilita. Amb tot, el 24 d’agost se signa el rebut del primer pagament. Els mesos van passant perquè «les dificultats tècniques que hem tingut que superar per fer aquest tipus d’orgue han estat moltes, i hem fet i desfet molts projectes abans d’arribar al que fem». Finalment, el 7 d’agost de 1950 es contracta l’instrument pel preu de 25.000 pessetes i el 15 de desembre arriba a seti¹.

La independència arquitectònica i les dimensions reduïdes d’«els vuit» afavoreixen els canvis d’emplaçament i de propietat, cosa que és difícil que succeeixi als orgues sense aquestes característiques, sobretot i estan inserits a l’edifici que ocupen. […] L’orgue de Sant Sebastià de Montmajor visita el Palau de la Música Catalana de Barcelona, per fer el baix continu al concert de la Passió segons Sant Joan de4 Bach el 8 de març de 1958².

El 1963, l’orgue es reconcep pel nou taller que s’ha obert a Collbató, Blancafort-Capella Orgueners, constituït amb elements precedents del de Joan Rogent, que encara subsisteix. La intervenció es proposa convertir el positiu de Salvador Aragonès en un de clàssic germànic. Un jove il·lusionat Gabriel Blancafort hi desplega el seu criteri amb punta de bisturí, en una operació comparable a la d’un canvi de sexe. També s’aprofita l’actuació per fer la caixa nova i baixar-lo al braç nord del transsepte.

La perspicaç despersonalització de l’orgue no afecta l’alimentació, a càrrec del mateix organista, perquè a Sant Sebastià de Montmajor encara no es disposa de corrent elèctric. No serà fins el 1974 que De l’Om-Arrizabalaga Orgueners, de les Franqueses del Vallès, instal·larà un motor ventilador com a alternativa al sistema original de creació del vent, a més de fer una posada a punt de tot l’instrument³.

Disposició

Última actualització de la pàgina (descripció i fotografies): 20 de maig de 2024.
Última actualització l'orgue (disposició i altres dades tècniques): 20 de maig de 2024.